Potser per aquesta identificació vers el poble organitzat, per tal de conèixer la pròpia història i no estar condemnat a repetir-la, que dels preliminars dels Constituents es disposen de prou documents. Els primers dos, datats d’un 14 de febrer de 2015, i que es materialitzen entre d’altres de posteriors en un blog de WordPress de caire atemporal .

Del blog en qüestió, anomenat Constituents per la Ruptura, cal esmentar ara el segon document, signat per tres dels previsibles fundadors, que porta per títol Un altre Full de Ruta pel Procés Constituent, i que obre amb l’afirmació de que “les Tesis Polítiques i Propostes de Treball constitueixen una altra versió del Full de Ruta de Procés Constituent aprovat pel Grup Promotor del 20 de desembre de 2014, que considerem poc adequat a la situació».

Val a dir que aquestes Tesis Polítiques i Propostes de Treball, que en essència negaven que les Eleccions al Parlament català del 27S fossin de caràcter plebiscitari, havien sorgit de la reunió de Grup Promotor del 8 de febrer per tal de ser debatudes en les territorials i per posterior exposició i votació en l’AG del 14 de març i, si s’ha de fer cas del document dels rupturistes, estaven en contradicció respecte l’acordat en l’anterior Grup Promotor.

Amb tot això, cal pensar que també es deuria bellugar quelcom a les pròpies territorials, com ara la de Premià de Mar i de Dalt i Vilassar de Mar i de Dalt,  que en un comunicat previ, del 2 de febrer, encara que d’un perfil baix ja advertia que “a partir del 27S, el paper de Procés Constituent ha de ser el d’un agent determinant pel que fa al model social de país, la República catalana que volem i la ruptura imprescindible amb el règim de la transició”.

Igualment, el 2 i el 8 de febrer eren prou propers al 25 de gener, dia de ratificació de l’acord municipalista amb Guanyem Barcelona per part de Procés Constituent, encara que d’aquest no se’n parlarà ara.

Amb aquests antecedents, es imaginable el desencís i cert astorament que pels primers Constituents degué representar el succeït a la II AG de l’entitat Procés Constituent, del 14 de març del 2015 a Cornellà, on el posicionament dels rupturistes, en favor de considerar plebiscitàries les eleccions del 27S al Parlament català, es veié derrotat clarament, encara que per majoria simple.

A la sortida de l’assemblea, sembla ser que era prou visible una rotllana dels rupturistes isolats en una illa de gespa; algú se’n degué adonar que la imatge era el signe nítid de la voluntat dels Constituents en persistir i fer quelcom que no pas en plegar veles. En efecte, als primers dies d’abril es consolidaria la decisió de voler constituir el corrent crític, si així es vol entendre la frase lapidària en que obre el primer comunicat dels Constituents enviat a la premsa al ben entrat maig: “Constituents per la Independència Rupturista i el Canvi Social neix el 10 d’abril d’enguany en el sí de Procés Constituent”.

El cert és que des del 2 d’abril ja estava penjat, del blog Constituents per la Ruptura, el Manifest per la Independència Rupturista i el Canvi Social que recaptava adhesions des del primer dia i a bon ritme. Demostrant que s’anava a per totes, la versió final del Manifest acabaria arribant per correu electrònic a la militància sencera de Procés Constituent convidant-ne a l’adhesió, un 29 d’abril prou boirós.

Sotasignat pels ja esmentats Constituents per la Independència Rupturista i el Canvi Social (CIRCS), la publicació del Manifest havia donat el tret de sortida per que es nodrissin oficialment, a partir de l’adhesió, les primeres files de rupturistes a un corrent polític efectiu de nom tan llarg com complicat.

El 20 de maig apareixia la primera informació de la premsa referida als Constituents, que donava constància de l’existència d’un sector independentista de Procés Constituent que havia llençat una Crida. Aquest fet degué incentivar  enviar prou d’hora un primer comunicat de premsa, de data 21 de maig, per tal d’ampliar les informacions aportades.

Al seu torn, tot plegat deuria ajudar a que el 23 de maig els rupturistes celebressin l’Assemblea fundacional, a l’Espai Obert de Sants, totalment focalitzada en preparar l’AGE de Procés Constituent del 14 de juny, per tal que s’aprovés l’entrada de l’entitat mare en la candidatura que s’estava formant en torn de la CUP, per tal de preservar el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27S i el inici del procés constituent al Principat si s’esqueia. Per ajudar a tal fi, els Constituents decidiren presentar públicament l’espai polític i el programa, concretant-se aquesta voluntat el 10 de juny tant en els mitjans escrits com també en els audiovisuals.

Però la nova vida dels Constituents enfocada com a corrent d’opinió seria efímera per un fet tant previsible com cabdal: per una majoria absoluta folgada, a l’AGE a Terrassa de Procés Constituent es decidia que la seva fundadora lideraria pel 27S la coalició que s’acabaria coneixent com Catalunya Sí Que Es Pot.

El desacord de base dels rupturistes envers la decisió presa provocà que el 19 de juny, a la II AG del CIRCS al Centre Cívic Matas i Ramis, s’aprovés, per unanimitat aclaparadora, la creació formal d’un Col·lectiu anomenat, ara sí, Constituents per la Ruptura per tal de demanar l’ingrés a l’Espai per la Ruptura, el qual estava vinculat a la CUP i que acabaria conformant la CUP Crida Constituent.

Aquest nou actor polític, Constituents per la Ruptura, apareix per primer cop en la premsa el 26 de juny i amb les sigles CxR incorporades el 13 de desembre, malgrat que del 7 de juliol com a Constituents per la Ruptura (CxR) ja s’encapçalaven totes les actes de l’organització a partir de la III AG.

Val a dir que, quan els Constituents decidiren crear el Col·lectiu per vincular-se a la CUP, decidiren alhora no renegar del corrent intern dins de Procés Constituent. Aquest cultiu de la dualitat, i també el de la resiliència, ha format i forma part de la cultura política dels Constituents, a final de text se’n fa referència.

A partir de la creació del Col·lectiu, la història dels Constituents es fàcilment rastrejable per estar estretament vinculada a l’esdevenir de la CUP Crida Constituent; aportar-ne ara la cronologia ultrapassaria els objectius de la pàgina.

Anant ara cap el present, caldria fer esment a quelcom del que no en quedà constància en cap acta dels Constituents: un 29 de gener de 2016, en una AGE de CxR al Casal de la Font d’en Fargues, els rupturistes decidiren entre un projecte de continuïtat i un de dissolució. Guanyà la voluntat de continuar altre cop, per gran majoria; val a dir que per primera vegada es comptà amb l’ajut del vot telemàtic, que ja es començà a visualitzar com un gran aliat pel futur d’una l’organització escampada arran del territori.

Cal fer constar també la data del 5 de marc de 2017, quan quedà inscrita l’associació Constituents per la Ruptura (CxR) en el Registre d’Entitats, culminant aquell mandat de l’Assemblea fundacional dels rupturistes.

El 12 de novembre de 2017 es celebrà l’ANE de la CUP a Granollers en motiu de la convocatòria d’eleccions il·legítimes al Parlament català pel 21D:  un dia remarcable en la cronologia de CxR per la defensa de posicions pròpies i en solitari, en favor d’una llista electoral transversal liderada per la societat civil.

És obligatori anotar, en qualsevol compilació dels Constituents, l’acte a Viladecans del 15 de setembre de 2018 en suport de la Tamara, organitzat pel Cercle Baix Llobregat de Constituents per la Ruptura, i que comptà amb una ràtio de participació i un estol de ponents a l’alçada de l’emotivitat de l’esdeveniment.

El 15 de desembre de 2018 es celebrà una AGE de Procés Constituent, a Sant Cugat, per decidir entre un projecte de continuïtat i un de dissolució. El retorn dels Constituents a l’assemblea a la fi fou decisiu i, vist el vist, no ha d’estranyar que també se’n salvés de la dissolució l’entitat Procés Constituent, fet que no passà desapercebut a la caverna mediàtica, que en deformaria el contingut preceptivament poc temps després.

Ara sí i finalment, cal deixar constància de la data del 29 de març de 2019, on Constituents per la República (Constituents) apareix inscrit en el Registre de Partits Polítics.

Constituents per la Ruptura i Constituents per la República son eines d’una cultura política de la dualitat en favor del Col·lectiu i del país. El paraigües associació (CxR) i partit (Constituents) pot ajudar en el com encarar la pluralitat d’espais unitaris, es diguin CUP Crida Constituent, Consell per la República, o com sia.Tant si valen noms i adscripcions si representen posicionar al Col·lectiu CxR Constituents en favor d’un enriquiment de la lluita política i no pas al servei d’una prudència ancorada en la por a la incoherència ideològica, ja que el primer factor no afebleix, ans el contrari, la consistència política de l’organització.