Tsunami Democràtic

El viatge a l’autodeterminació és llarg i complex. En el trajecte sembla que algunes paraules hagin perdut significat i fermesa. «Unitat», «referèndum», «democràcia», «drets», «justícia». La desorientació i la frustració acumulades per les conseqüències de la repressió són evidents i no cal ni defugir-les ni dramatitzar-les. Són les que són.

Però en el moment en què tot sembla aturat sorgeix un nou impuls. Perquè la gent sempre hi ha estat. No podem desistir en la defensa dels drets individuals i col·lectius, perquè no són només paraules o convencions que sonen bé. Són accions que s’exerceixen dia a dia. I si no s’exercissin, perdrien sentit fins a desaparèixer. Ens hi va tot.

Per tornar a generar esperança cal que ens posem en moviment. El compromís d’homes i dones que durant generacions han exercit i guanyat els seus drets en tantes lluites ens encoratja. Aquest compromís amb el present és el que genera futur. En aquest sentit, la lluita pels drets fonamentals no es pot deixar per a més endavant. És ara que ens interpel·la. I estem a punt.

Ho farem pacíficament, amb serenor i convenciment. Ho farem democràticament, amb determinació i de manera organitzada. Els nostres ideals defensen les llibertats irrenunciables i persegueixen la justícia social. Ens servim de la lluita noviolenta i de la desobediència civil com a estratègies transformadores. Cap violència, però tota la fermesa.

L’autocrítica, la ironia, la creativitat, la diversitat, la imperfecció i tot allò que potenciï un moviment col·lectiu i transversal seran les nostres eines. No defugim la incomoditat que pot resultar de l’exercici dels drets fonamentals i la transformació social. L’assumim i la confrontem. Conservem una convicció: hi érem, hi som i hi serem. No som una nova organització: som una campanya constant,contínua i inesgotable.

Hi ha resposta. Hi ha estratègia. Comença una nova onada i tu n’ets protagonista.

Tu ets el TSUNAMI.
Canviem l’estat de les coses.

2 de setembre de 2019

Debat Constituent